El viatge


M'agrada molt viatjar i tinc ganes de compartir el que he anat descobrint i aprenent al llarg del camí. El que em mou a viatjar és la curiositat, i el despertar d’aquesta curiositat crec que em ve de la família. Quan érem petits els diumenges anàvem a passar el dia a fora, el que ens permetia esbargir-nos, córrer, saltar i alliberar energia. Ens endúiem el dinar i era molt habitual que després de dinar el pare ens animés a pujar amb ell a algun turó que hi hagués a la vora, per tal de veure que hi havia més enllà, què es divisava des del punt més alt. La mare entretant es quedava amb els més petits jugant al pla. Crec que van ser aquelles excursions familiars les que van fer néixer en mi la curiositat per saber que hi ha més enllà.
I és aquesta curiositat la que m’empeny a marxar un i altre cop. Quan se m'acut un país o una regió que no conec, que m’intriga per algun motiu, que pot ser el total desconeixement, o alguna cosa que he llegit o sentit, la impaciència per descobrir-la em pot. Llavors tinc ganes de saber el màxim de coses d’aquell indret; però necessito anar-hi, veure-ho per mi mateixa. No en tinc prou amb el que llegeixo, necessito sentir les olors, el fred o la calor, sentir la seva llengua, veure els rostres, diferents als que m'envolten. He de provar la seva cuina, encara que em senti malament, saber quin gust té, si m'agrada o no. 
Cada viatge em resulta diferent, encara que torni a un lloc en el que ja he estat. El país canvia amb el pas del temps i jo també. Anem canviant, la vida és en espiral, no tornem mai al mateix punt, encara que en ho sembli, sinó que estem en una volta més amunt o més avall, però mai al mateix lloc.  
Un viatge té moltes parts, està format per mil i un fragments. Hi ha el viatge exterior, que em porta a descobrir el país, la seva gent, la seva cultura i la història. I hi ha el viatge interior, que està lligat a l'exterior, el que aprenc en cada viatge, com encaixo el que descobreixo, els reptes, contratemps, els moments de plaer, les paraules que sento, el que observo. Quan viatjo intento anar amb els ulls oberts, omplir-me del que m'envolta, de la gent que vas trobant, de les sensacions i olors. Intento considerar que el que estic veient és únic, pot assemblar-se a altres llocs, la gent pot assemblar-se a la d’altres indrets, però tot és únic i irrepetible, igual que cada moment de la nostra vida.