Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bòsnia-Hercegovina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bòsnia-Hercegovina. Mostrar tots els missatges

diumenge, 25 de maig de 2014

Bòsnia-Hercegovina_1: Medjugorje

Dubrovnik al vespre hi feia fred i havia estat bona part del dia ennuvolat, tot i que es va aguantar. Ara be, a la nit va estar plovent de forma continuada. El dia es va llevar gris i ennuvolat. Els pronòstics del temps no eren massa encoratjadors, ja que anunciaven baixades de temperatura, pluja i neu. I no es van equivocar. Anàvem cap a Bòsnia-Hercegovina i ens esperava mal temps. El primer tram del recorregut era per la costa, fins més o menys a Neum, amb el que vam poder gaudir una mica més de la vista del mar i les muscleres. I tornar a recórrer un tram de la vall del Neretva 

Una última nota abans de deixar Croàcia per uns dies. El famós mercader Marco Polo, sembla que no està tan clar que fos Venecià, també podria haver sigut croat. De totes formes, tant si va néixer a Venècia com a Croàcia, totes les seves gestes les feia per Venècia. 

Vam entrar cap a l’interior per creuar la frontera, però hi havia una cua impressionant. Van dir que n’hi havia per més de dues hores, ja que han d’escanejar tots els passaports. Ens van aconsellar que provéssim en un altre pas que estava uns 10 Km i que en ser més petit, i potser menys conegut, trobaríem menys gent, i segurament compensaria la volta que hauríem de donar. I vam tenir sort, vam ser els primers en arribar-hi, després nostre es va fer ja una mica de cua. 

Quan ja estem a Bòsnia-Hercegovina em sobta veure molts cotxes d’alta gama, inclosos mercedes i m’expliquen que son fruit de l’emigració que hi va haver. 

Bòsnia-Hercegovina té dues entitats, la federació bosniaco-croata i la república sèrbia. Les dues entitats tenen una extensió de territori similar, i cadascuna d’elles té les seves pròpies institucions: parlament, govern, exèrcit. L’estat de Bòsnia Hercegovina té també un parlament amb una presidència compartida entre tres membres (croat, bosniac o bosni musulmà i serbi). 

Molt proper a la frontera i ha el centre de peregrinatge de Medjugorje. La població no té res d’especial. El seu nom vol dir “entre muntanyes” i és que el poble es troba entre dos turons. La gent d’aquest poble, de majoria croata, és molt religiosa, es dediquen al cultiu del tabac i el raïm i fins i tot en l’època comunista, van continuar amb la seva fe. 

L’any 1933 en un dels turons que hi ha a tocar de la ciutat les dones del poble hi van construir una gran creu de formigó, per commemorar els 1900 anys de la mort de Jesucrist i també per demanar que tornessin els seus homes, que havien hagut de marxar a treballar a l’estranger. 

L’any 1981, en l’altre turo, sis adolescents van tenir la primera aparició de la Verge. Des de llavors se’ls hi ha aparegut diverses vegades i diuen que es va presentar com la reina de la pau. D’ençà de les aparicions, al turó de la creu també s’hi ha observat fenòmens estranys: els habitants del poble diuen que alguna nit l’han vist il·luminada o fins i tot donant voltes. També diuen que a vegades en el lloc de la creu s’hi ha vist la silueta de la Verge. 

Aquest poble s’ha convertit en un centre de peregrinatge. L’han visitat més de 20 milions de persones de tot el mon. Diuen que és un centre de pau. Aquí també hi ve gent a curar-se dels seus mals. Sembla que s’ha creat tot un gran moviment al voltant d’aquest centre i que va tenir un pes important durant la guerra. Molts del peregrins, de la gent que s’havia curat o havia recuperat la pau venint aquí, després va participar de forma activa ajudant a les víctimes. De totes formes, durant la guerra, com davant d’altres desastres hi ha molta gent que treu el millor de si mateix, i la solidaritat s’escampa encara que sigui de forma callada i en petita escala.

En les aparicions els hi transmet als joves uns missatges, i els hi ha dit que el dia que els puguin fer públics, els avisarà i ja no tornarà a apareixes més. 

Hi ha una història que no em queda massa clara, però si no ho he entès malament, una de les noies a les que se l’hi apareix tenia a casa seva, que està prop del turó de les aparicions, una imatge de la verge, que de tant en quant emet llum. Sembla ser que aquesta llum és deguda a que té un producte fosforescent d’aluminat d’estronci, però no està clar si es va aplicar aquest producte de forma intencionada o no. Alguns autors suggereixen que podria ser producte d’alguna neteja que se l’hi hagués fet. 

Quan vaig ser-hi jo no hi havia ningú. Hi ha un gran centre, una església moderna, una esplanada amb bancs des d’on poder seguir les cerimònies i en el jardí hi ha una imatge de la verge, de la mida d’una persona, de color blanc, que a mi em recordava les que teníem a casa de petits de la Mare de déu de Lourdes, que també eren fosforescents. 

Diuen que a l’estiu està atapeït de gent. En aquesta època estava tranquil i només et fas a la idea de que és un gran centre de peregrinatge quan mires les botigues que hi ha: en totes es ven el mateix, coses de la Mare de Déu de Medjugorje.