27 de novembre 2016

Sri Lanka_24: Colombo

Per acabar el viatge anem a Colombo, la capital del país, que es troba en la costa occidental. Té un important port natural, que era ja conegut abans de l’era cristiana. Aquesta ciutat es va convertir en la capital del país quan va estar sota control britànic i després de la independència va continuar sent-ho. És també la capital comercial del país.

A l’igual que les altres ciutats costaneres del sud de l’illa, Colombo va tenir gran importància comercial des de fa més de dos mil anys, gràcies al trànsit de vaixells per l’oceà índic. 

Els àrabs, que eren uns d’aquests comerciants van començar a instal·lar-se aquí per poder vetllar pels seus negocis, en el segle VIII. Com ja he comentat en altres llocs, el seus descendents son els que formen part ara de la minoria àrab que hi ha al país. 

Quan els portuguesos van arribar a Colombo, van acabar foragitant els àrabs que hi havia i van construir un fort en el 1517. En l’època holandesa, Colombo va ser la capital de les províncies marítimes holandeses, que estaven sota control de la companyia holandesa de les índies orientals. 

Va ser durant el període colonial britànic que la ciutat va començar a estendre’s fora d eles muralles. Es van començar a construir cases i altres estructures civils al voltant de la fortalesa. 

La part antiga de Colombo és on hi ha el fort, el mercat de Pettah i la torre del rellotge. La ciutat té uns quants canals i un llac, el Beira. 

En la part més nova hi ha el memorial a la independència. Es troba al costat d’un parc, on la gent hi ve a passejar o relaxar-se. S’hi poden veure estudiants de la universitat que està propera, famílies, parelles, gent fent esport... 

El memorial és un edifici construït en el lloc on es va fer la cerimònia i parlaments de finalització del període colonial i inici de la nova etapa com a país independent. 

Justa al davant hi ha una estàtua del primer ministre que va tenir el país després de la independència, flaquejat per quatre lleons en pedra. Els lleons son anàlegs als que feia servir un dels regnes singalesos del segle XIII. 

L’edifici també està inspirat en el que hi ha a Kandy, en el que es va fer la cessió del poder del regne de Kandy als britànics. 

El sostre està sostingut per 60 columnes decorades amb gravats en fusta que són del segle XIV. En aquest espai hi ha representats diversos moments de la historia del país.

Fem una visita una mica ràpida per la part més nova; es veu algun edifici colonial, ben restaurat. Però quan arribem a la part propera al fort i al mercat la cosa canvia. Hi ha edificis antics, que devien ser bonics però una mica malmesos. També em sobta trobar vaques pel carrer. 

I enmig de carrerons estrets, botigues i parades, sobresurt la mesquita vermella. 

Té una forma que a mi em recorda les esglésies ortodoxes, però no, és una mesquita. Les totxanes amb les que està construïda estan pintades de vermell i blanc. L’efecte és espectacular. 

En el segle VII els comerciants àrabs arribaven aquí aprofitant els vents del monsó. Molts d’ells provenien d’Alep i de Bagdad, i els hi encantava arribar aquí i poder gaudir de paisatges ben diferents i descobrir els tresors d’aquesta illa, riqueses com les gemes, especies. 

Aquests comerciants explicaven meravelles d’aquesta illa. Així que en el segle VIII van començar a assentar-se en aquestes costes els comerciants àrabs que arribaven. 

Els primers àrabs que van arribar a aquestes costes hio van fer quan el profeta Mahoma encara vivia. Van ser dels primers en expandir l’islam. En arribar aquñi es casaven amb vídues locals que també es convertien a l’islam. L’any 920 es va construir la primera mesquita a Sri Lanka. 

Fins al segle XVI els àrabs controlaven bona part del comerç a Sri Lanka i tenien bona relació amb els singalesos. La cosa va canviar quan van arribar els portuguesos, que van perseguir a aquests comerciants musulmans. 

En els segles XVIII i XIX van arribar musulmans d’altres llocs, com Java, Malàisia, Iemen i sud de l’Índia. Tots ells dedicats al comerç es van anar instal·lant també en el barri de Pettah. Com que necessitaven algun lloc per fer les seves pregàries van decidir construir una mesquita en el mateix barri on vivien i treballaven. 

Va ser un empresari musulmà del sud de l’Índia que va comprar el terreny i va finançar la construcció. No sé si abans n’hi va haver alguna altra, però em sembla que aquesta és del 1908. És una mesquita de dos pisos, amb una torre del rellotge. Aquesta mesquita es coneix també com la dels musulmans d’origen indi. 

L’any 2007 es va ampliar i ara té cabuda per 10.000 persones. Es veu que abans, com que no hi cabien tots, molts tenien que fer les pregaries a fora el carrer. 

Fora ja del barri de Pettah trobem un monument curiós, suposo que a les comunicacions. Un telèfon gegant. 

Era diumenge i hi havia pocs llocs oberts per menjar pel barri on estàvem passejant. Així que vam conformar-nos amb una casa de tes. 

Tenien una extensíssima carta de tes, i podies escollir si el volies fred o calent. Jo en vaig triar un de fred, el príncep de no se què. Era na barreja de tes diferents, amb un punt de sucre, cítrics, i no recordo què més. 

Per preservar-lo fred, piquen gel, el compacten i tapen la tassa amb aquest bloc de gel. Estava bo. En canvi les coses de menjar no em van agradar. Tenien poca varietat i la major part picava. El local no tenia lavabos propis i t’enviaven als de l’hospital que hi havia al costat. 

Després vam anar cap a la platja de Colombo. Hi havia moltes famílies, nenes fent volar cometes, paradetes de ganyips... molt ambient. Va ser un bon final.

Sri Lanka_23: Galle

Seguim al sud de l’illa, a la costa. Avui visitem Galle. És la cinquena ciutat més gran de Sri Lanka. En el segle XIV, Ibn Batuta en parlar d’aquesta ciutat l’anomenava Qali. El nom de Galle ve de l’època dels portuguesos que van arribar aquí en el segle XVI.

Segons alguns historiadors, el port de Galle és el que antigament es coneixia com Tarsis, des d’on el rei Salomó aconseguia ivori i altres mercaderies valuoses. La canyella ja s’exportava des d’aquí en el 1400 a. C. Es pensa que Galle podia ser un centre comercial d’espècies. 

La primera menció que hi ha d’aquest port és en el mapa del món de Ptolomeu que data dels anys 125- 150. Llavors era un port amb molt moviment, on es desenvolupava el comerç entre Grècia, països àrabs, roma, la Xina, Pèrsia, amb els malais i indis,.. Era un port molt important. 

Hi ha una tauleta en pedra amb una inscripció en tres llengües -tàmil, xines i persa- que data del 1411 que commemora la segona visita a aquest país de l’almirall xinès Zheng He.

L’any 1502, una flota portuguesa que anava camí de les Maldives va enganxar una tempesta i es van aturar en aquest port. S’iniciava així el període portuguès al sud de Sri Lanka. 

Però en el 1640 es van haver de rendir a la companyia holandesa de les índies orientals. El període de major desenvolupament de la ciutat va ser durant el període colonial holandes. 

Els portuguesos van construir el fort l’any 1588 i els holandesos el can ampliar en el 1649. Es considera que Galle és un exemple de ciutat fortificada portuguesa del sud-est asiàtic. Els especialistes en arquitectura diuen que s’hi pot veure la fusió de l’estil portuguès amb l’estil local. 

El fort i la ciutat antiga de Galle va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1988.

Quan la ciutat va quedar sota control anglès, en el 1796, no van fer cap modificació al fort. 

La majoria de la població és singalesa però en la zona del port hi viu també la minoria àrab, descendents dels antics comerciants que es van instal·lar aquí. També hi ha holandesos que encara hi conserven les seves propietats. 

L’ampliació que van fer els holandesos va ser construir edificis per l’administració, magatzems i barris residencials. L’any 1775 es va construir l’església protestant. 

Un dels edificis remarcables era la comandància, amb la zona residencial i l’arsenal de municions. Hi havia també edificis dedicats al comerç, tallers de fusteria i metal·lúrgia. Van construir un sistema de clavegueram que portava les aigües residuals cap al mar. 

Els holandesos comerciaven també, a part de amb les especies amb el mesc (almizcle) que obtenien de la rata mesquera. 

Els britànics, una setmana després de capturar Colombo van prendre el control de Galle, en el 1796. Ara be, formalment no va estar sota control britànic fins al 1815, i va continuar sota el seu poder fins a la independència en el 1948. 

La importància d’aquesta ciutat va anar caient quan els britànics van convertir Colombo en la capital. 

Algunes de les coses importants d’aquesta ciutat són, el port natural, la catedral fundada pels jesuïtes, un temple dedicat a Shiva. 

En l’antiga porta d’entrada al fort hi ha l’escut d’armes britànic. Per l’altra banda hi ha una inscripció del 1668, VOC, que son les inicials de la companyia holandesa de les índies orientals, amb la insígnia, que era un gall flanquejat per dos lleons. Molts noms de carrers encara són els holandesos. 

El far de 8 metres d’alçada és del 1938 i hi ha una torre que es va aixecar per commemorar el jubileu de la reina Victoria. 

Durant el tsunami de 2004 milers de persones van morir i molts edificis van quedar malmesos. La ciutat està restaurada i hi viuen artistes, artesans, comerciants, gent de diferents nacionalitats... és una barreja curiosa. 

Galle és un conjunt de barris ben diferenciats. Hi ha la part de fora muralla, més moderna i funcional, un altre barri més “asiàtic” i l’interior que correspon a la ciutat colonial, amb aire europeu. 

Quan vam arribar es va posar a ploure. Una llàstima, però vam poder visitar la ciutat amb força tranquil·litat. Vam esperar que parés de ploure sota un pont, amb motoristes i altres persones que com nosaltres no duien paraigües. 
 

Per la part antiga hi havia moltes famílies passejant per la muralla, que és per on vaig començar jo la visita, aprofitant que havia parat de ploure. 

Una de les coses curioses d’aquesta ciutat es que s’hi poden trobar temples de diferents religions: budistes, catòlics, de l’església metodista, musulmans. 

La ciutat antiga no és massa gran, amb el que en unes hores ja l’has recorregut per totes bandes. És agradable passejar pels seus carrerons, mirar botigues, contemplar els edificis... N’hi ha que estan restaurats, altres no. Contrastos. 

La gent intenta parlar amb nosaltres, aprenen alguna paraula en castellà. Volen saber d’on som i coses del nostre país. En un lloc em van preguntar com teníem el tema de la independència de Catalunya, si ho aconseguiríem. Em va sorprendre. 

Altres quan deia que era de Barcelona de seguida pensaven en els jocs olímpics. A les dones grans els hi agrada que ens fem fotografies i després mirar-les. Moltes vesteixen de blanc. I en general, la gent gran té les dents bastant fetes malbé; es veu quan somriuen. 

Vaig dinar allà, a la ciutat antiga, un pollastre amb arròs i un refresc local, semblant al sprite. Un altre dia havia provat la coca cola local, no està malament, s’assembla força a l’autentica i és una mica menys dolça. 

Després vam anar a passejar per la part de fora; és un contrast. Un altre mon. Una amalgama de barri de mercat, grans edificis de vidre, budes gegants... i moltíssima més gent. 

Cansats de caminar i morts de sed vam buscar algun lloc on prendre alguna cosa. Una missió difícil. Vam voltar molt i finalment vam trobar un bareto on seure. Ens miraven amb curiositat; com que encara no era hora de menjar hi havia molt poca gent. Era un lloc una mica desangelat, però ens va servir per recuperar forces. 

Després vam agafar un tuc-tuc que per 400 rupies ens va dur a l’hotel a Unawatuna. Dos mons ben diferents. Unawatuna viu pel i del turisme. 

La ciutat antiga de Galle també viu pel turisme, però amb un altre estil, més agradable i tranquil. Mentre que en la part de fora muralles els turistes ni s’hi apropen. 

El mateix passa amb Unawatuna. Vaig arribar a l’hotel a mitja tarda i vaig aprofitar per anar a fer alguna compra. A la que t’allunyes de la platja i les botigues que hi ha a tocar, és un altre ambient, molt més tranquil; també hi ha botigues d’artesania, però amb molta menys gent i hi ha les cases de la població local. És en aquests barris on jo em sento més a gust.

26 de novembre 2016

Sri Lanka_22: Matara i Unawatuna

Matara
Ens dirigim cap a Unawatuna, però pel camí fem alguna parada. La carretera segueix la costa pel sud de l’illa cap a l’oest. Ens vam aturar a Matara.

Matara, a l’igual que els altres llocs que vam visitar pel sud de Sri Lanka (Situlpauwa, Yala, Bundala) formava part del regne de Ruhuna, un dels regnes singalesos. 

El riu Nilwala creua la ciutat, que es bastant extensa i hi ha ferris per creuar-lo. Un dels problemes que presenta aquest riu és que hi ha cocodrils i en els pobles de la vora de la ciutat i potser també en la pròpia ciutat, de tant en quant hi ha accidents. 

Es parla del conflicte entre els homes i els cocodrils. La població que viu a la vora del riu l’utilitza per rentar-hi la roba, banyar-se.... també s’ha anat traient la vegetació de la vora del riu, fet que molesta als animals, a part de que alguns els maten o destrueixen els seus ous. Així que els cocodrils ataquen. 

Al centre de la població hi ha un temple que va fer construir un dles antics reis i que és molt venerat pels budistes. 

La ciutat va estar governada entre els segles XVI i XVIII primer pels portuguesos i després pels holandesos. A l’època portuguesa l’anomenaven Maturai, que vol dir la gran fortalesa. Ara be, sembla que podria venir de la paraula tàmil Thurai que vol dir ferri. 

L’any 1756 els holandesos es van apoderar de la província marítima de Sri Lanka. Quatre any més tard, les tropes del rei de Kandy van atacar el fort i es van apoderar de la ciutat. No van aconseguir conservar el control massa temps ja que els holandesos la van reconquerir en el 1762. I el 1796 va passar a mans britàniques. 

El far, construït pels holandesos és un dels més antics de l’illa i un dels mes bonics, segons diuen. A la ciutat hi ha dues fortaleses també del temps dels holandesos. A l’igual que l’església Sant Mary. 

La població d’aquí és singalesa, però en els segles XVI-XVII van arribar a aquesta regió comerciants àrabs, i els seus descendents segueixen vivint aquí en bona harmonia amb els singalesos. 

Davant de la costa hi ha una illa, pigeon island, o illa dels coloms, en la que hi ha un temple budista relativament modern, anomenant Parevi Dupatha. Per arribar-hi es passa per un pont penjant metàl·lic, que es va instal·lar en el 2008 ja que l’anterior se’l va endur el tsunami del 2004. 

Weligama
No vaig veure massa cosa de la ciutat, em vaig dedicar a recórrer la zona marítima, i arribar fins al temple budista, però sense entrar-hi. Al llarg de tota la costa es veia gent asseguda contemplant el mar, parelles o grupets d’amigues, protegits sota un paraigües que els hi conferia un certa intimitat.

Trobo també algun grup de nenes que surten de l’escola, totes de blanc, amb el mocador també blanc que suposo que són de la minoria musulmana. 

Després vam continuar per la carretera de la costa, la zona on el tsunami va fer més mal. Pobles sencers desapareguts. Es veuen restes de cases, altres noves, reconstruïdes o millor dit, construïdes de nou. 

illa de Taprobane
Vam arribar a Weligama, població des d’on es divisa la casa que tenia Paul Bowles en una illa just al davant, anomenada Taprobane.

L’any 1950 Bowles va visitar a un amic seu a Ceylan; l’any abans havia vist unes fotografies de l’illa de Taprobane que l’hi van agaradr molt. Quan va ser allà altra cop aquesta illa va cridar la seva atenció. I quan dos anys més tard es va posar a la venta, la va comprar. La seva dona no resistia be el clima d’aquí i quatre anys després de comprar la casa, Bowles la va tornar a vendre per tornar cap a Tànger. 

Sorprenentment, el tsunami del 2004 no va afectar massa a l’illa de Taprobane, i la casa no va patir masses desperfectes. Les 40 persones que hi havia llavors a la casa no van patir cap mal. Veient la illa sorprèn molt i m’imagino l’esglai que devien sentir la gent que estava allà. 

Vam continuar la ruta fins a Unawatuna. Pel camí es poden veure una sèrie de pals clavats drets a dins de l’aigua, que es on es posen els pescadors d’aquesta zona per pescar. Generalment pugen al pal al capvespre. Aquest pal s’anomena petta, té uns 4 metres d’alçada. S’asseuen aquí i es posen a pescar. 

Unawatuna
La fotografia d’aquest estil de pesca es troba en molta de la publicitta de Sri Lanka i en fotografies de viatgers i turistes. Sembla que sigui la forma habitual de pesca. Actualment no ho és; ara s’hi posen només si els turistes paguen. 

L’origen d’aquesta forma de pescar prové de la segona guerra mundial. Els llocs per pescar estaven ocupats i algunes famílies tenien problemes per alimentar-se, pel que els seus homes van haver d’espavilar-se i pescar des de dins de l’aigua. Feien servir restes de vaixells o avions que sobresortissin de l’aigua per posar-se a pescar. Després alguns van tenir la idea de clavar un pal, i fer-hi un petit seient, i pescar des d’allà. 

Aquest estil de pesca es va anar estenent. Clavaven el seu petta i protegien la seva zona. Em sembla que passa d’una generació a l’altra la zona de pesca. 

Després del tsunami va deixar de practicar-se aquest estil de pesca. Ara ha ressorgit, diuen. Jo no els vaig veure pescant, però no era el capvespre que és quan s’hi dediquen. Era el migdia i els pocs que hi havia oferien pujar al pal perquè els turistes els hi facin fotografies. Segons el que pagues pugen més o menys homes als petta. 

Vam continuar ruta fins arribar a Unawatuna, que està a uns 5 Km de Galle. Es un lloc summament turístic. Tot el front marítim està ple de restaurants i hotels, i en el carrer de darrera és on hi ha les botigues de records i agencies que t’organitzen sortides per veure els esculls de coral o altres excursions.

És una de les majors atraccions turístiques de l’illa, famosa per les seves platges i el corals. Aquí també va fer estralls el tsunami del 2004. Molts hotels van desaparèixer i també bona part de la platja. 

En un extrem de la badia hi ha una dàgoba que és un centre de pelegrinatge. Els pescadors porten ofrenes i part dels seus guanys els entreguen al temple per demanar protecció per quan surten a l’oceà. 

Em vaig oblidar d’agafar mitjons i entre les pedres i que era hora de molta clor, vaig passar-ho una mica malament visitant el temple. La vista sobre la badia està be. Aquí és un budisme és força diferent al del Tibet i Bhutan. Per exemple, em sorprèn que aquí no hi ha cap moli d’oracions. 

Els holandesos van arribar aquí per mar, en el 1640, i va ser des de Unawatuna que van anar a la conquesta del fort de Galle. De les cases que es van construir els oficials en aquella època, algunes encara perduren, i s’han convertit en hotels, i una d’elles és l’hospital. 

Mentre vaig estar per la zona de costa alternava el menjar calamars gambes. Estaven les dues coses molt bones. Els peixos també tenien molt bona pinta, però em molesten les espines i per això no en prenia.

Sri Lanka_21: Parc de Bundala

Aquest parc també es troba a la costa sud de l’illa. Es beneficia dels monsons i té una humitat bastant elevada, del 80%. A més, en el parc hi ha diverses llacunes. El paisatge és molt bonic. 

Aquest parc és sobretot un refugi d’ocells i punt de parada d’aus migratòries aquàtiques. 

L’any 1969 es va declarar aquesta zona protegida, l’any 1993 va classificar-se ja com a parc nacional i en el 2005 la unesco el reconeix com a reserva de la biosfera

Hi ha 197 espècies d’aus, entre ells el flamenc. També gran varietat de plantes, 383 especies vegetals, incloent un petit manglar. 

Com que és un parc eminentment aquàtic, hi ha 32 especies de peixos i 15 d’amfibis. A més, 48 especies de rèptils i 32 de mamífers. No hi falten tampoc una gran varietat de papallones. 

De les especies vegetals destaquen les plantes que es troben en les llacunes que són resistents a la sal. 

El que abunda més a part dels ocells són els micos. Tot i que trobem alguns búfals. 

Diuen que aquí es poden trobar les dues especies de cocodrils que hi ha a Sri Lanka, fet poc usual. 

Ja a la costa hi ha una zona de dunes. És un indret força tranquil i molt agradable, i és que aquest parc és poc visitat, o al menys nosaltres hi trobem poca gent.